Horace Vernet

“Tôt passa en aquest mon com vent enfurismat: / Los jorns tenen un vol de fletxes desparades, / Los mesos s’esfullant com roses octubrades, / Y ‘s capbussant ios anys pels timbaus del passât! / Aixis com uracans demunt l’or d’un sembrat, / Aixis com dins del bosch les maies hivernades, / La Vida nos malmet, aixafant les anyades / Y llansant dalt â baix tôt vers l’Eternitat… / Mirauvos en Mazeppa en l’esquena d’una ega / Hont l’han lligat tôt nut, y que se ‘l arrossega… / Davant sos ulls tôt fuig: camps, prats, sorral, gleber… / Ja ‘l corb li frega ‘I front ab son ala atrevida. / Desfermat, lo fan Rey, quant l’egua eau rendida. / L’home es aqueix Mazeppa y ‘l Temps es lo corcer! (El Refilayre de Carença) HV